Autoevaluació

1. ¿Qué he aprendido en esta asignatura?

En aquesta assignatura he aprés a utilitzar de manera més didàctica les tecnologies, i aplicar aquestes en diferents àmbits, com pot ser el fet el QR a l'educació, com també el cinema.

Entre altres coses hem profunditzat en temes com la web 2.0 i les seves eines, i com ens podien ajudar aquestes en el nostre dia a dia. Això m'ha fet plantejar-me preguntes com, sabríem viure actualment sense tecnologies, que ens aporta la tecnologia diàriament, com podem utilitzar les tecnologies actuals en la vida quotidiana. Aquesta assignatura ha donat resposta a gairebé totes aquestes preguntes, podem utilitzar les noves tecnologies com a eines educatives, com a eines comunicatives, eines didàctiques, eines organitzatives, en general les tecnologies ens aporten moltíssimes coses diàriament i ens podrien aportar molt més si en sabéssim  fer un bon ús d'aquestes. Tots aquests nous coneixements m'ajudaran a replantejar-me la meva vida amb les tecnologies i a saber fer un ús més racional d'aquestes i alhora utilitzar-les més gràcies als nous recursos que he conegut, com symbaloo, dropbox, google drive, etc.

2. ¿Cómo lo he aprendido?

Tot això ho he aprés assistint a classe i portant a terme les activitats proposades per la professora, que ens guiava i ens donava pauta per portar a terme correctament aquestes eines i fer-ne un bon ús d'aquestes. Les lectures fetes m'han ajudat a reflexionar sobre l'ús que jo feia de les tecnologies, si era correcte o no, si podia utilitzar programes que utilitzava amb altres fins, etc.

El treball en grup m'ha ajudat a aprendre una mica més com és treballar en grup, que se aportar més i que no puc aportar tant, quins són els meus coneixements sobre certs temes envers als altres. I sobretot m'ha ajudat a conèixer a noves persones.

3. ¿Qué es lo he echado de menos en el aprendizaje realizado en la asignatura?

El que menys m'ha costat ha sigut manejar el bloc, ja que ja havia utilitzar dos anteriorment i ja tenia una senzilla idea de com podia treballar amb aquesta eina, en canvi m'ha costat molt més treballar amb la Wiki, ja que era una eina que no coneixia i que per tant m'ha semblat més complexa i he trobat més dificultats per evolucionar dins d'aquest marc de la Wiki. Crec que en general tot es pot fer millor, però per exemple haver aprés més a utilitzar la wiki ja que molts cops em costava bastant fer el que volia fer.

CODIGO QR

Un codi  QR (quick response code, «codi  de resposta rapida») és un mòdul útil per guardar informació a una matriu de punts o un codi de barres bidimensional. Això va ser creat per una companyia japonesa, concretament  Denso Wave, subsidiària de Toyota, al 1994.  Es caracteritza per els tres quadres que es troben a les cantonades i aquestes permeten detectar la posició del codi al lector.

Els codis QR són molt comuns a Japó i de fet són el codi bidimensional més popular en aquest país. 

Personalment he creat un codi QR per accedir al meu blog.

Anàlisi del ritme, color i so

Anàlisi del ritme, color, i so de una escena de PS: I LOVE YOU 

  

En aquesta escena de PS: I Love You podem observar com hi ha un fort contrast en els colors de fons i en els empleats en els personatges, especialment en la protagonista i un objecte que la marca.

En quant a colors, podem veure com el fons es de color freds, bàsicament marrons, beixos, canella, els personatges en canvi vesteixen de diferents colors, la protagonista de color rosa, color del romanç i la felicitat, la seva mare, disgustada vesteix d’un color fosc, mentre que una de les amigues va de blanc, mentre que les altres amb colors més foscos, per tant interpreto que l’entorn de la protagonista es mou entre colors apagats per tal de donar sensació de tristesa i de “depressió”, mentre que a la protagonista la ressalten amb un color rosa-vermellós, i la capsa del pastís i la cinta de la gravadora de color rosa pàl·lid,  el rosa i el vermell son els colors relacionats amb l’amor i el romanticisme per excel·lència, per tant crec que han fet servir aquests contrastos per identificar la relació d’amor entre els dos protagonistes en un moment tràgic com és la mort d’un d’ells.

En quant a so podem observar com existeix una música de fons que s’accelera a mida que van passant les imatges, aquest so, però, s’escolta de fons i el que predomina son les veus dels protagonistes. Generalment a l’escena observem sons reals ja que provenen d’una fons que podem identificar, però hi ha un cas molt concret en el qual el so és comentatiu, i es quan el so prové de la gravadora, sabem d’on ve però no veiem a la persona que parla.

Fent referència al ritme puc dir que el ritme i la música evolucionen paral·lelament, és a dir, la música es va accelerant poc a poc, igual que el ritme. Al principi els plans són molt lents i pausats,  a mida que l’escena va transcorrent, cada cop el ritme s’accelera però no fins a un gran punt, sinó que quan l’escena finalitza el ritme ha tingut una evolució, però gairebé tota l’estona hi ha un ritme constant.

De fet, la seqüencia que he escollit s’inicia amb un ritme "normal", ja que la noia que dona la informació apareix a l’escena caminant però com si ho fes depresa, és a dir, que és una secüència en temps real, però en poc segons es torna a relaxar aquest ritme i els plans apareixen d’una manera més pausada. Crec que això es produeix d’aquesta manera ja que el que vol l’autor es accelerar a l’espectador  i de sobte pausa el ritme per intensificar l’intriga del que passarà.

Experiencia educativa tecnològica

Experiencia de primària relacionada amb les tecnologies.

A 6é de primària vam fer una asignatura sobre informàtica en la qual féiem un petit programa de ràdio que després apareixeria a la web de l'escola. Per fer aquest programa de ràdio haviem de buscar informació i notícies que volíem explicar, les havíem de buscar via internet per així apendre a seleccionar la informació. Després amb un micro i un programa de sons, del qual no m'enrrecordo el nom, gravabem la notícia i la desavem a l'ordinador. Hi havia cops en el qual feiem un petit video amb imatges i la nosta veu de fons com si fos un veritable telenotícies.


Crec que va ser una activitat bastant creativa, era el primer cop que adjuntavem la veu a unes imatges. Va ser una manera d'apendre a seleccionar correctament quina era la informació que voliem transmetre, vam haver d'apendre a utilitzar els programes de video, programes per tallar la veu i adjuntar-la a imatges,etc. Per tant es treballava la alfabetització informàtica.

Era una manera també de treballar la interacció social, ja que el programa el preparavem en petits grups i entre tots ens ajudavem, així treballavem la cooperació en equip, mentre a l'hora apreniem a utilitzar eines tecnològiques d'una manera dinàmica i divertida que incitava a seguir treballant en propers programes i activitats grupals relacionats amb tecnologies.

Video Movie Marker

Com que els videos que havia fet al Movie Marker eran de caire personal, he creat un de nou per el blog, que tracta sobre l'evolució de les tecnologies i al final de com aquestes han canviat la vida a les aules.

Per fer aquest vídeo he hagut de seguir els passos següents:

1- Primer de tot, he hagut d'escollir el tema a tractar al vídeo, i seguidament buscar informació sobre el tema.
2- Un cop he reunit informació sobre els avanços que hi havien hagut, he buscat imatges i les he desades al meu ordinador.
3-Després, he mogut les fotos al programa  i he escollit dues músiques.
4-Un cop tenia fet el muntatge de les fotos, he buscar un vídeo que parlés sobre com ha influït les tecnologies en l'educació.
5- He tallat el vídeo, ja que era massa llarg, únicament he posat l'evolució de les aules a partir del 1960.
6-Un cop tenia les imatges, la música i el vídeo, ho he quadrat tot i he afegit alguns recursos audiovisuals perquè quedés més dinàmic.

En quant a la música he possat dos músiques que m'agradaven, i en quant a les transicions no he possat moltes ja que la intenció era fer un video informatiu de l'evolució de les tecnologies i no tant un video completament dinàmic i complicat de seguir. 

Anàlisi audiovisual

Analitzaré audiovisualment un fragment de la pel·lícula  PS: I love you.

En aquesta petita seqüència podem veure diferents aspectes audiovisuals.

- Plans: El primer pla que apareix a l'escena és un primer pla, enfoca a una dona rossa que està sorpresa i per tant podem deduir que el director ha escollit aquest primer pla per la finalitat expressiva d'aquest.

Podem trobar també diverses vegades un primeríssim primer pla, aquest apareix quan l'home agafa la gravadora del pastís , hi ha un moment en el qual s'enfoca la mà i la gravadora i un altre moment en el que únicament apareix la gravadora.

Quan els personatges parlen i quan la gravadora està en marxa apareix un primer pla, mentre es va enfocant a les diferents persones que hi ha a la sala, però sense variar el pla. 

-Angles: Generalment durant la seqüència hi ha un angle normal , és a dir, a l'altura dels ulls dels personatges . Hi ha una variació d'angles quan la protagonista parla amb l'home mentre aquest li dona la gravadora, durant aquests intents els angles canvien contínuament, en el moment en el que es enfocada la dona, l'angle és picat i en els moments en els quals intervé l'home l'angle és contrapicat.

Hi ha un moment en el que veien un pla general, en el qual apareixen els personatges al menjador.

-Moviment: Hi ha molt poc moviment en aquesta seqüència, es canvia d'un personatge a l'altre com si fossin fotos enganxades, es a dir, no hi ha moviment de càmera, sinó un enfoc consecutiu a diferents personatges, no hi ha una única càmera que enfoca els personatges, si no que hi ha diverses i cadascuna s'encarrega d'enfocar a un d'ells. 

-Il·luminació: En quant a la llum podem dir que el fet d'estar dins d'un edifici amb finestres la llum sembla bastant natural, però segurament es basa en una llum artificial per aconseguir certs efectes en la il·luminació. Tot i així podem veure que hi ha personatges que estan més il·luminats que d'altres. En el cas de la mare de la protagonista i de la seva amiga asseguda al terra, veiem com la llum prové de davant seu, gairebé no tenen ombres i tenen un rostre il·luminat, en canvi els altres 4 protagonistes estan situats d'una manera que la llum es troba com a mínim a uns 45º respecte el personatge, és una llum suau que marca les ombres, un costat de la cara es troba il·luminat, mentre que a l'altre apareixen les ombres causades per la llum. 

ANUNCI ESTRELLA DAMM

Anunci Estrella Damm - Mediterráneamente 2011

Les accions transcorren entre el restaurant el Bulli i el paisatge de L'escala, a la Costa Brava. S'anuncia una cervesa amb l'eslògan "Mediterráneamente" i per tant el fet de que passegin per costes mediterrànies i que la primera escena i  gairebé l'ultima sigui a un restaurant es per donar més èmfasi a l’eslògan ,- platges i menjar mediterrani-.

És un anunci molt dinàmic i per tant molt variat de plans i angles.

Les accions transcorren entre el restaurant el Bulli i el paisatge de L'escala, a la Costa Brava. S'anuncia una cervesa amb l'eslògan "Mediterráneamente" i per tant el fet de que passegin per costes mediterrànies i que la primera escena i  gairebé l'ultima sigui a un restaurant es per donar més èmfasi a l’eslògan ,- platges i menjar mediterrani-.

Els plans varien constantment, quan l'anunci s'inicia observem un gran pla general, ja que apareix el paisatge i es veu una persona caminant al fons per un camí, de seguida es passa al pla mitjà, que perdura una estona. El pla mitjà predomina principalment quan es troben al lloc tancat, és a dir, al restaurant. L’únic moment en el que dins del restaurant el pla canvia es quan cau el tap de la salsa dins del plat i quan els protagonistes intercanvien les mirades, en aquestes casos apareix un primer pla. Aquest primer pla , que té una finalitat expressiva el trobem a l’anunci sempre que els protagonistes s’intercanvien mirades o somriuen o en el moment que es posen el bigotis de broma a la cara.

També trobem el pla general per expressar accions, aquest a l’anunci apareix quan els protagonistes surten a la platja nedant i quan se’n van en moto. 

Hi ha dos casos en el que apareix el primeríssim primer pla, i es quan la noia esta estirada a la platja, que al primeríssim primer pla apareixen els seus peus i a un altre moment quan apareix una mà sota l’aigua.

Al finalitzar l’anunci el pla que apareix es un gran pla general, ja que es veu la platja i un vaixell al mig.

L’angle que predomina durant tot l’anunci és l’angle normal, però hi ha dos moments en el que l’angle és picat, aquests moments són quan els protagonistes estan nedant al mar i quan van pujats a la moto.

El cinema i l'educació

El cinema ( del grec Kino,moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. Podem relacionar d'una manera molt directa aquests films cinematogràfics amb el cinema, ja que aquest complementa coneixements, integra idees i llenguatges.

El cinema ens obre moltes portes a causa que veient una pel·lícula podem experimentar diferents emocions reaccionis i pensaments, és una eina cultural que des del meu punt de vista es deuria de potenciar tant a les aules com a casa. 

Actualment és habitual que els nens vegin pel·lícules a l'escola. Això pot ser tan beneficiós com dolent, per una banda, si la pel·lícula és projectada en un context educacional serà beneficiosa pels alumnes, però si aquesta és projectada per omplir hores mortes o en èpoques en les quals s'apropen les vacances, els nens veuen el cine com un simple entreteniment, quant realment és una eina molt forta de la que podem aprendre, i un mal ús d'aquesta eina pot ser pejoratiu.

Un cop s'aconsegueix que el cinema sigui una eina educativa a l'escola -ja sigui pels valors que inculca o  el reforç que pot donar a l'alumne per entendre millor la lliçó-  crec que també s'ha de fomentar en casa la projecció d'aquest tipus de films ja que per desgracia els programes que televisius actualment no inculquen gairebé valors i projecten una mala imatge de la societat, cosa que fa tornar cap enrrere i no educar cap a un bon futur. 
Per tant hem de permetre que els alumnes puguin tenir a l'abast aquest recurs tant important tot i que no ho sembli. El cinema, emprat com a font d'informació, permet endinsar-se en l'estudi de la societat, conèixer cultures diferents a la pròpia, formar visions entorn d'esdeveniments passats, presents i futurs i moltes coses més.
 

Per tant podem dir que -gràcies a la seva capacitat de formar i informar de forma distesa i lúdica, ajudar als alumnes resoldre conflictes ja que han vist com es pot resoldre correctament a la pel·lícula, la mostra del món que proporciona  i altres coses,- el cinema és un recurs educatiu.

Wikispace

Un wiki, és un lloc web, les pagines de la qual poden ser editades per diferents persones, és a dir, que permet desenvolupar un aprenentatge col·laboratiu a través de la web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen.
Un gran avantatge de la wiki es que  el sistema manté una còpia de totes les versions que es vagin creant de manera que, si en algun moment es necessita, es pugui recuperar qualsevol estat anterior a la pàgina e inclús conèixer i valorar la intervenció i contribució de cada usuari.
El gener del 2001, els fundadors del projecte d'enciclopèdia Nupedia, Jimbo Wales i Larry Sanger, van decidir utilitzar un wiki com a base per al projecte d'enciclopèdia Wikipedia, que posteriorment s'adaptaria al català amb el nom de "Viquipèdia". Originalment es va usar el programari Use Mod, però després van crear un programari propi, MediaWiki, que ha estat adoptat després per molts altres wikis.


Què podem fer amb una Wiki?

 - Creació d'enciclopèdies col·laboratives.

- Cada vegada són més utilitzades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.

- Podem connectar amb pàgines relacionades de manera fàcil i intuïtiva, i mostra si la pàgina a què s'enllaça ja s'ha creat o encara no.

- Podem treballar col·lectivament a distància.

-Pot intervenir un grup de gent molt gran, inclús hi han cops que pot intervenir tothom que vulgui, potser en casos amb algun tipus de moderació.

-Etc.

De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

A l'article utilitzen la metàfora –de lo solido a lo líquido- “para caracterizar los procesos de cambio sociocultural actuales, impulsados por la omnipresencia de las tecnologías de la información y comunicación.” 

Actualment vivim en un procés de inestabilitat cultural, ja que la nostra cultura evoluciona molt ràpidament i en alguns aspectes avança més ràpid que nosaltres i això ens perjudica.

Un cas d’aquestes avanços son les noves tecnologies, aquesta requereix noves alfabetitzacions, ja que hem d’aprendre a utilitzar correctament les noves degut que si no podríem tenir un resultat negatiu d’aquestes.

La societat de fa un parell d’anys estava més esquematitzada, molta gent estava al dia dels nous avenços i aquests eren fàcil de seguir (vindria a equivaldre a “lo solido”), però anys endavant la societat s’ha desestructurat a nivell tecnològic (“lo liquido”) i cada dia més perquè no tothom es pot posar al dia i pot fer-les servir correctament. Perquè aquesta societat utilitzi correctament les eines s’ha d’alfabetitzar, ja que disposem dels recursos i medis per accedir a la informació, però en temin una capacitat limitada de processament de la ment humana de la informació.

Ahir llegint la Vanguardia, vaig observar que hi havia un comentari que deia que el fet de buscar informació sobre el suport del paper fa que aquesta se’ns quedi més ràpid i per més temps a la memòria, mentre que si busquem la mateixa informació per la Web, aquesta no la retindrem tant ja que sabem que es accessible en tot moment. Crec que te gran part de raó, i que no cal fer una macro alfabetització ràpidament, si no que s’ha de conscienciar molt bé a la gent del que realment es treballar amb aquestes eines i com funcionen realment ja que hi ha molta informació que queda a l’abast de moltíssima gent i que podria ser manipulada per qualsevol.

Segons l’article hi ha diferents competències que un hauria de tenir per tal de ser alfabet d’aquestes competències, com són: La competència instrumental, la cognitiva, la socioeminocacional, la axiològica i la emocional. Considero que es correcte el fet d’alfabetitzar a la societat en diferents àmbits perquè sino adquiririen moltes competències d’un àmbit i no de tots, i crec que es millor tenir una base mínima i utilitzar correctament les eines tecnològiques que no abusar d’una competència digital i  no saber res de les altres.

Compètencies Digitals

Jordi Adell ha esmentat al vídeo que la competència digital es divideix en cinc petits grups, que són: La competència informacional, la competència tecnològica, la competència de alfabetització múltiple, la competència de ciutadania digital i la competència cognitiva genèrica.

En quant al meu grau de competència, cerc que en certs aspectes em desenvolupo millor que d’altres. Considero que tinc un grau més alt de competència a la cognitiva genèrica i a la competència informacional ja que quasi mai em quedo amb la informació que trobo en una pàgina, si no que busco diferents webs i diferents informacions de llocs variats i comprovo la informació que aquestes em faciliten i es aleshores quan faig una selecció d’aquesta.

En relació a la competència de ciutadania digital i a la de alfabetitzacions múltiples, penso que no ens han format suficient per les tecnologies actuals, moltes de les coses que saben els nens avui dia es perquè ho veuen fer als pares, als amics, a la família, però a molts pocs els hi ensenyen a utilitzar una Tablet, per exemple, a l’escola. Com tampoc hi ha cursos per a nens per que aquests les aprenguin a utilitzar amb total seguretat. Es a dir, crec que a mi no m’han format suficient per les tecnologies actuals, però també he de dir que cada dia surten noves tecnologies i nous aparells dels quals no poden perdre hores a l’institut per ensenyar-me a utilitzar-los, cosa que si es podria fer en cursos apart. Per tant, en aquestes dues competències tinc un grau més baix ja que no se utilitzar gran varietat de programes, degut que tinc els coneixements bàsics.

I per últim, he de dir de la competència tecnològica que se utilitzar bastant bé totes les eines tecnològiques que em rodegen, com pot ser l’ordinador, el mòbil, les càmeres, etc. Però no se fer servir moltes tecnologies més especifiques que no estan presents en el meu dia a dia, per tant arribo a la conclusió que aquestes tecnologies amb les que convisc diàriament les faig servir ,si més no, correctament, ja que son eines que fa temps que existeixen i que el seu funcionament ha canviat relativament poc, ja que el que més canvia és l’estètica i que amb aquelles eines les quals no utilitzo regularment amb un petit canvi que es faci potser em costaria més fer-les servir.

Com i per què utilitzo les eines de la WEB 2.0

La web 2.0 dona la oportunitat de treballar amb gran varietat d'eines.

Personalment, les eines que més utilitzo són les de gestió d'informació, com les reds socials. Una altra eina que utilitzo bastant es Wikipedia, o pàgines d''informació dedicades a un àmbit en concret. També utilitzo pàgines web d'ofertes de viatges o packs d'ofertes.

De les eines que menys utiliitzo són les aplicacions online, com per exemple documents online.

Facebook,com altres reds socials és una eina que utilitzo com entreteniment, mentre que wikipedia i blogs adereçats a informacions concretes les utilitzo per la recerca d'informació, generalment per feines de l'àmbit escolar.