ANUNCI ESTRELLA DAMM

Anunci Estrella Damm - Mediterráneamente 2011

Les accions transcorren entre el restaurant el Bulli i el paisatge de L'escala, a la Costa Brava. S'anuncia una cervesa amb l'eslògan "Mediterráneamente" i per tant el fet de que passegin per costes mediterrànies i que la primera escena i  gairebé l'ultima sigui a un restaurant es per donar més èmfasi a l’eslògan ,- platges i menjar mediterrani-.

És un anunci molt dinàmic i per tant molt variat de plans i angles.

Les accions transcorren entre el restaurant el Bulli i el paisatge de L'escala, a la Costa Brava. S'anuncia una cervesa amb l'eslògan "Mediterráneamente" i per tant el fet de que passegin per costes mediterrànies i que la primera escena i  gairebé l'ultima sigui a un restaurant es per donar més èmfasi a l’eslògan ,- platges i menjar mediterrani-.

Els plans varien constantment, quan l'anunci s'inicia observem un gran pla general, ja que apareix el paisatge i es veu una persona caminant al fons per un camí, de seguida es passa al pla mitjà, que perdura una estona. El pla mitjà predomina principalment quan es troben al lloc tancat, és a dir, al restaurant. L’únic moment en el que dins del restaurant el pla canvia es quan cau el tap de la salsa dins del plat i quan els protagonistes intercanvien les mirades, en aquestes casos apareix un primer pla. Aquest primer pla , que té una finalitat expressiva el trobem a l’anunci sempre que els protagonistes s’intercanvien mirades o somriuen o en el moment que es posen el bigotis de broma a la cara.

També trobem el pla general per expressar accions, aquest a l’anunci apareix quan els protagonistes surten a la platja nedant i quan se’n van en moto. 

Hi ha dos casos en el que apareix el primeríssim primer pla, i es quan la noia esta estirada a la platja, que al primeríssim primer pla apareixen els seus peus i a un altre moment quan apareix una mà sota l’aigua.

Al finalitzar l’anunci el pla que apareix es un gran pla general, ja que es veu la platja i un vaixell al mig.

L’angle que predomina durant tot l’anunci és l’angle normal, però hi ha dos moments en el que l’angle és picat, aquests moments són quan els protagonistes estan nedant al mar i quan van pujats a la moto.

El cinema i l'educació

El cinema ( del grec Kino,moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. Podem relacionar d'una manera molt directa aquests films cinematogràfics amb el cinema, ja que aquest complementa coneixements, integra idees i llenguatges.

El cinema ens obre moltes portes a causa que veient una pel·lícula podem experimentar diferents emocions reaccionis i pensaments, és una eina cultural que des del meu punt de vista es deuria de potenciar tant a les aules com a casa. 

Actualment és habitual que els nens vegin pel·lícules a l'escola. Això pot ser tan beneficiós com dolent, per una banda, si la pel·lícula és projectada en un context educacional serà beneficiosa pels alumnes, però si aquesta és projectada per omplir hores mortes o en èpoques en les quals s'apropen les vacances, els nens veuen el cine com un simple entreteniment, quant realment és una eina molt forta de la que podem aprendre, i un mal ús d'aquesta eina pot ser pejoratiu.

Un cop s'aconsegueix que el cinema sigui una eina educativa a l'escola -ja sigui pels valors que inculca o  el reforç que pot donar a l'alumne per entendre millor la lliçó-  crec que també s'ha de fomentar en casa la projecció d'aquest tipus de films ja que per desgracia els programes que televisius actualment no inculquen gairebé valors i projecten una mala imatge de la societat, cosa que fa tornar cap enrrere i no educar cap a un bon futur. 
Per tant hem de permetre que els alumnes puguin tenir a l'abast aquest recurs tant important tot i que no ho sembli. El cinema, emprat com a font d'informació, permet endinsar-se en l'estudi de la societat, conèixer cultures diferents a la pròpia, formar visions entorn d'esdeveniments passats, presents i futurs i moltes coses més.
 

Per tant podem dir que -gràcies a la seva capacitat de formar i informar de forma distesa i lúdica, ajudar als alumnes resoldre conflictes ja que han vist com es pot resoldre correctament a la pel·lícula, la mostra del món que proporciona  i altres coses,- el cinema és un recurs educatiu.

Wikispace

Un wiki, és un lloc web, les pagines de la qual poden ser editades per diferents persones, és a dir, que permet desenvolupar un aprenentatge col·laboratiu a través de la web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen.
Un gran avantatge de la wiki es que  el sistema manté una còpia de totes les versions que es vagin creant de manera que, si en algun moment es necessita, es pugui recuperar qualsevol estat anterior a la pàgina e inclús conèixer i valorar la intervenció i contribució de cada usuari.
El gener del 2001, els fundadors del projecte d'enciclopèdia Nupedia, Jimbo Wales i Larry Sanger, van decidir utilitzar un wiki com a base per al projecte d'enciclopèdia Wikipedia, que posteriorment s'adaptaria al català amb el nom de "Viquipèdia". Originalment es va usar el programari Use Mod, però després van crear un programari propi, MediaWiki, que ha estat adoptat després per molts altres wikis.


Què podem fer amb una Wiki?

 - Creació d'enciclopèdies col·laboratives.

- Cada vegada són més utilitzades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.

- Podem connectar amb pàgines relacionades de manera fàcil i intuïtiva, i mostra si la pàgina a què s'enllaça ja s'ha creat o encara no.

- Podem treballar col·lectivament a distància.

-Pot intervenir un grup de gent molt gran, inclús hi han cops que pot intervenir tothom que vulgui, potser en casos amb algun tipus de moderació.

-Etc.

De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

A l'article utilitzen la metàfora –de lo solido a lo líquido- “para caracterizar los procesos de cambio sociocultural actuales, impulsados por la omnipresencia de las tecnologías de la información y comunicación.” 

Actualment vivim en un procés de inestabilitat cultural, ja que la nostra cultura evoluciona molt ràpidament i en alguns aspectes avança més ràpid que nosaltres i això ens perjudica.

Un cas d’aquestes avanços son les noves tecnologies, aquesta requereix noves alfabetitzacions, ja que hem d’aprendre a utilitzar correctament les noves degut que si no podríem tenir un resultat negatiu d’aquestes.

La societat de fa un parell d’anys estava més esquematitzada, molta gent estava al dia dels nous avenços i aquests eren fàcil de seguir (vindria a equivaldre a “lo solido”), però anys endavant la societat s’ha desestructurat a nivell tecnològic (“lo liquido”) i cada dia més perquè no tothom es pot posar al dia i pot fer-les servir correctament. Perquè aquesta societat utilitzi correctament les eines s’ha d’alfabetitzar, ja que disposem dels recursos i medis per accedir a la informació, però en temin una capacitat limitada de processament de la ment humana de la informació.

Ahir llegint la Vanguardia, vaig observar que hi havia un comentari que deia que el fet de buscar informació sobre el suport del paper fa que aquesta se’ns quedi més ràpid i per més temps a la memòria, mentre que si busquem la mateixa informació per la Web, aquesta no la retindrem tant ja que sabem que es accessible en tot moment. Crec que te gran part de raó, i que no cal fer una macro alfabetització ràpidament, si no que s’ha de conscienciar molt bé a la gent del que realment es treballar amb aquestes eines i com funcionen realment ja que hi ha molta informació que queda a l’abast de moltíssima gent i que podria ser manipulada per qualsevol.

Segons l’article hi ha diferents competències que un hauria de tenir per tal de ser alfabet d’aquestes competències, com són: La competència instrumental, la cognitiva, la socioeminocacional, la axiològica i la emocional. Considero que es correcte el fet d’alfabetitzar a la societat en diferents àmbits perquè sino adquiririen moltes competències d’un àmbit i no de tots, i crec que es millor tenir una base mínima i utilitzar correctament les eines tecnològiques que no abusar d’una competència digital i  no saber res de les altres.

Compètencies Digitals

Jordi Adell ha esmentat al vídeo que la competència digital es divideix en cinc petits grups, que són: La competència informacional, la competència tecnològica, la competència de alfabetització múltiple, la competència de ciutadania digital i la competència cognitiva genèrica.

En quant al meu grau de competència, cerc que en certs aspectes em desenvolupo millor que d’altres. Considero que tinc un grau més alt de competència a la cognitiva genèrica i a la competència informacional ja que quasi mai em quedo amb la informació que trobo en una pàgina, si no que busco diferents webs i diferents informacions de llocs variats i comprovo la informació que aquestes em faciliten i es aleshores quan faig una selecció d’aquesta.

En relació a la competència de ciutadania digital i a la de alfabetitzacions múltiples, penso que no ens han format suficient per les tecnologies actuals, moltes de les coses que saben els nens avui dia es perquè ho veuen fer als pares, als amics, a la família, però a molts pocs els hi ensenyen a utilitzar una Tablet, per exemple, a l’escola. Com tampoc hi ha cursos per a nens per que aquests les aprenguin a utilitzar amb total seguretat. Es a dir, crec que a mi no m’han format suficient per les tecnologies actuals, però també he de dir que cada dia surten noves tecnologies i nous aparells dels quals no poden perdre hores a l’institut per ensenyar-me a utilitzar-los, cosa que si es podria fer en cursos apart. Per tant, en aquestes dues competències tinc un grau més baix ja que no se utilitzar gran varietat de programes, degut que tinc els coneixements bàsics.

I per últim, he de dir de la competència tecnològica que se utilitzar bastant bé totes les eines tecnològiques que em rodegen, com pot ser l’ordinador, el mòbil, les càmeres, etc. Però no se fer servir moltes tecnologies més especifiques que no estan presents en el meu dia a dia, per tant arribo a la conclusió que aquestes tecnologies amb les que convisc diàriament les faig servir ,si més no, correctament, ja que son eines que fa temps que existeixen i que el seu funcionament ha canviat relativament poc, ja que el que més canvia és l’estètica i que amb aquelles eines les quals no utilitzo regularment amb un petit canvi que es faci potser em costaria més fer-les servir.

Com i per què utilitzo les eines de la WEB 2.0

La web 2.0 dona la oportunitat de treballar amb gran varietat d'eines.

Personalment, les eines que més utilitzo són les de gestió d'informació, com les reds socials. Una altra eina que utilitzo bastant es Wikipedia, o pàgines d''informació dedicades a un àmbit en concret. També utilitzo pàgines web d'ofertes de viatges o packs d'ofertes.

De les eines que menys utiliitzo són les aplicacions online, com per exemple documents online.

Facebook,com altres reds socials és una eina que utilitzo com entreteniment, mentre que wikipedia i blogs adereçats a informacions concretes les utilitzo per la recerca d'informació, generalment per feines de l'àmbit escolar.