CODIGO QR

Un codi  QR (quick response code, «codi  de resposta rapida») és un mòdul útil per guardar informació a una matriu de punts o un codi de barres bidimensional. Això va ser creat per una companyia japonesa, concretament  Denso Wave, subsidiària de Toyota, al 1994.  Es caracteritza per els tres quadres que es troben a les cantonades i aquestes permeten detectar la posició del codi al lector.

Els codis QR són molt comuns a Japó i de fet són el codi bidimensional més popular en aquest país. 

Personalment he creat un codi QR per accedir al meu blog.

Anàlisi del ritme, color i so

Anàlisi del ritme, color, i so de una escena de PS: I LOVE YOU 

  

En aquesta escena de PS: I Love You podem observar com hi ha un fort contrast en els colors de fons i en els empleats en els personatges, especialment en la protagonista i un objecte que la marca.

En quant a colors, podem veure com el fons es de color freds, bàsicament marrons, beixos, canella, els personatges en canvi vesteixen de diferents colors, la protagonista de color rosa, color del romanç i la felicitat, la seva mare, disgustada vesteix d’un color fosc, mentre que una de les amigues va de blanc, mentre que les altres amb colors més foscos, per tant interpreto que l’entorn de la protagonista es mou entre colors apagats per tal de donar sensació de tristesa i de “depressió”, mentre que a la protagonista la ressalten amb un color rosa-vermellós, i la capsa del pastís i la cinta de la gravadora de color rosa pàl·lid,  el rosa i el vermell son els colors relacionats amb l’amor i el romanticisme per excel·lència, per tant crec que han fet servir aquests contrastos per identificar la relació d’amor entre els dos protagonistes en un moment tràgic com és la mort d’un d’ells.

En quant a so podem observar com existeix una música de fons que s’accelera a mida que van passant les imatges, aquest so, però, s’escolta de fons i el que predomina son les veus dels protagonistes. Generalment a l’escena observem sons reals ja que provenen d’una fons que podem identificar, però hi ha un cas molt concret en el qual el so és comentatiu, i es quan el so prové de la gravadora, sabem d’on ve però no veiem a la persona que parla.

Fent referència al ritme puc dir que el ritme i la música evolucionen paral·lelament, és a dir, la música es va accelerant poc a poc, igual que el ritme. Al principi els plans són molt lents i pausats,  a mida que l’escena va transcorrent, cada cop el ritme s’accelera però no fins a un gran punt, sinó que quan l’escena finalitza el ritme ha tingut una evolució, però gairebé tota l’estona hi ha un ritme constant.

De fet, la seqüencia que he escollit s’inicia amb un ritme "normal", ja que la noia que dona la informació apareix a l’escena caminant però com si ho fes depresa, és a dir, que és una secüència en temps real, però en poc segons es torna a relaxar aquest ritme i els plans apareixen d’una manera més pausada. Crec que això es produeix d’aquesta manera ja que el que vol l’autor es accelerar a l’espectador  i de sobte pausa el ritme per intensificar l’intriga del que passarà.

Experiencia educativa tecnològica

Experiencia de primària relacionada amb les tecnologies.

A 6é de primària vam fer una asignatura sobre informàtica en la qual féiem un petit programa de ràdio que després apareixeria a la web de l'escola. Per fer aquest programa de ràdio haviem de buscar informació i notícies que volíem explicar, les havíem de buscar via internet per així apendre a seleccionar la informació. Després amb un micro i un programa de sons, del qual no m'enrrecordo el nom, gravabem la notícia i la desavem a l'ordinador. Hi havia cops en el qual feiem un petit video amb imatges i la nosta veu de fons com si fos un veritable telenotícies.


Crec que va ser una activitat bastant creativa, era el primer cop que adjuntavem la veu a unes imatges. Va ser una manera d'apendre a seleccionar correctament quina era la informació que voliem transmetre, vam haver d'apendre a utilitzar els programes de video, programes per tallar la veu i adjuntar-la a imatges,etc. Per tant es treballava la alfabetització informàtica.

Era una manera també de treballar la interacció social, ja que el programa el preparavem en petits grups i entre tots ens ajudavem, així treballavem la cooperació en equip, mentre a l'hora apreniem a utilitzar eines tecnològiques d'una manera dinàmica i divertida que incitava a seguir treballant en propers programes i activitats grupals relacionats amb tecnologies.

Video Movie Marker

Com que els videos que havia fet al Movie Marker eran de caire personal, he creat un de nou per el blog, que tracta sobre l'evolució de les tecnologies i al final de com aquestes han canviat la vida a les aules.

Per fer aquest vídeo he hagut de seguir els passos següents:

1- Primer de tot, he hagut d'escollir el tema a tractar al vídeo, i seguidament buscar informació sobre el tema.
2- Un cop he reunit informació sobre els avanços que hi havien hagut, he buscat imatges i les he desades al meu ordinador.
3-Després, he mogut les fotos al programa  i he escollit dues músiques.
4-Un cop tenia fet el muntatge de les fotos, he buscar un vídeo que parlés sobre com ha influït les tecnologies en l'educació.
5- He tallat el vídeo, ja que era massa llarg, únicament he posat l'evolució de les aules a partir del 1960.
6-Un cop tenia les imatges, la música i el vídeo, ho he quadrat tot i he afegit alguns recursos audiovisuals perquè quedés més dinàmic.

En quant a la música he possat dos músiques que m'agradaven, i en quant a les transicions no he possat moltes ja que la intenció era fer un video informatiu de l'evolució de les tecnologies i no tant un video completament dinàmic i complicat de seguir. 

Anàlisi audiovisual

Analitzaré audiovisualment un fragment de la pel·lícula  PS: I love you.

En aquesta petita seqüència podem veure diferents aspectes audiovisuals.

- Plans: El primer pla que apareix a l'escena és un primer pla, enfoca a una dona rossa que està sorpresa i per tant podem deduir que el director ha escollit aquest primer pla per la finalitat expressiva d'aquest.

Podem trobar també diverses vegades un primeríssim primer pla, aquest apareix quan l'home agafa la gravadora del pastís , hi ha un moment en el qual s'enfoca la mà i la gravadora i un altre moment en el que únicament apareix la gravadora.

Quan els personatges parlen i quan la gravadora està en marxa apareix un primer pla, mentre es va enfocant a les diferents persones que hi ha a la sala, però sense variar el pla. 

-Angles: Generalment durant la seqüència hi ha un angle normal , és a dir, a l'altura dels ulls dels personatges . Hi ha una variació d'angles quan la protagonista parla amb l'home mentre aquest li dona la gravadora, durant aquests intents els angles canvien contínuament, en el moment en el que es enfocada la dona, l'angle és picat i en els moments en els quals intervé l'home l'angle és contrapicat.

Hi ha un moment en el que veien un pla general, en el qual apareixen els personatges al menjador.

-Moviment: Hi ha molt poc moviment en aquesta seqüència, es canvia d'un personatge a l'altre com si fossin fotos enganxades, es a dir, no hi ha moviment de càmera, sinó un enfoc consecutiu a diferents personatges, no hi ha una única càmera que enfoca els personatges, si no que hi ha diverses i cadascuna s'encarrega d'enfocar a un d'ells. 

-Il·luminació: En quant a la llum podem dir que el fet d'estar dins d'un edifici amb finestres la llum sembla bastant natural, però segurament es basa en una llum artificial per aconseguir certs efectes en la il·luminació. Tot i així podem veure que hi ha personatges que estan més il·luminats que d'altres. En el cas de la mare de la protagonista i de la seva amiga asseguda al terra, veiem com la llum prové de davant seu, gairebé no tenen ombres i tenen un rostre il·luminat, en canvi els altres 4 protagonistes estan situats d'una manera que la llum es troba com a mínim a uns 45º respecte el personatge, és una llum suau que marca les ombres, un costat de la cara es troba il·luminat, mentre que a l'altre apareixen les ombres causades per la llum.