Anàlisi del ritme, color i so

Anàlisi del ritme, color, i so de una escena de PS: I LOVE YOU 

  

En aquesta escena de PS: I Love You podem observar com hi ha un fort contrast en els colors de fons i en els empleats en els personatges, especialment en la protagonista i un objecte que la marca.

En quant a colors, podem veure com el fons es de color freds, bàsicament marrons, beixos, canella, els personatges en canvi vesteixen de diferents colors, la protagonista de color rosa, color del romanç i la felicitat, la seva mare, disgustada vesteix d’un color fosc, mentre que una de les amigues va de blanc, mentre que les altres amb colors més foscos, per tant interpreto que l’entorn de la protagonista es mou entre colors apagats per tal de donar sensació de tristesa i de “depressió”, mentre que a la protagonista la ressalten amb un color rosa-vermellós, i la capsa del pastís i la cinta de la gravadora de color rosa pàl·lid,  el rosa i el vermell son els colors relacionats amb l’amor i el romanticisme per excel·lència, per tant crec que han fet servir aquests contrastos per identificar la relació d’amor entre els dos protagonistes en un moment tràgic com és la mort d’un d’ells.

En quant a so podem observar com existeix una música de fons que s’accelera a mida que van passant les imatges, aquest so, però, s’escolta de fons i el que predomina son les veus dels protagonistes. Generalment a l’escena observem sons reals ja que provenen d’una fons que podem identificar, però hi ha un cas molt concret en el qual el so és comentatiu, i es quan el so prové de la gravadora, sabem d’on ve però no veiem a la persona que parla.

Fent referència al ritme puc dir que el ritme i la música evolucionen paral·lelament, és a dir, la música es va accelerant poc a poc, igual que el ritme. Al principi els plans són molt lents i pausats,  a mida que l’escena va transcorrent, cada cop el ritme s’accelera però no fins a un gran punt, sinó que quan l’escena finalitza el ritme ha tingut una evolució, però gairebé tota l’estona hi ha un ritme constant.

De fet, la seqüencia que he escollit s’inicia amb un ritme "normal", ja que la noia que dona la informació apareix a l’escena caminant però com si ho fes depresa, és a dir, que és una secüència en temps real, però en poc segons es torna a relaxar aquest ritme i els plans apareixen d’una manera més pausada. Crec que això es produeix d’aquesta manera ja que el que vol l’autor es accelerar a l’espectador  i de sobte pausa el ritme per intensificar l’intriga del que passarà.